L'espectacle narra la vivència personal de l'autora en la seva primera relació de parella. Una relació que es va anar tornant violenta durant els sis anys que va durar. Es podria dir que en aquest monòleg -personal-, l'autora ens va explicant una història de violència masclista i la construcció dels estereotips que generen la desigualtat que permet exercir aquesta violència estructural, a tots els nivells. Partint de la seva experiència, l'humor, el drama i la interacció amb el públic l'actriu aconsegueix tocar el públic, generar consciència i preguntes. El projecte va començar com a exposició fotogràfica, després fou un taller de prevenció de violència per a joves i ara és un espectacle teatral. D'aquesta manera l'autora va trobar la forma de catarsi col·lectiva més autèntica i eficaç per fer aflorar aquest fenomen, tan quotidià i tan integrat en les nostres vides que ens costa identificar-lo.

Organitza: Regidoria de Feminisme i LGTBIQ+