Direcció: Joan Arqué; Interpretació: Ariadna Gil, Montse Esteve, Òscar Muñoz, Magda Puig, Judit Farrés, Pep Pascual i Erol Ileri; Producció: Col·lectiu Cultura i Conflicte; Durada: 100min Tens por? Li vam preguntar. I ella, a qui estàvem gravant al bosc que rodeja casa seva, ens va dir: “Tinc la sensació que encara hi ha algú aquí dins.” La Nevenka és una de les dones amb qui hem parlat. És croata i va ser violada per un militar serbi. Però també hi ha la Milica, una dona sèrbia violada per militars croates. O la Meliha, una dona musulmana que... No importa el bàndol on les va col·locar la guerra, no importa el seu origen o la seva religió; a la guerra de Bòsnia moltes dones van ser violades per militars de les tropes “enemigues”. Tots van utilitzar el cos de les dones com a arma de guerra. I potser sí que el 1995 es van abaixar les armes i ara ja no apunten ningú, però la guerra, almenys per a elles, no ha acabat. La guerra continua present en els seus cossos, en els seus fills, en la seva vida quotidiana... i també en la falta de justícia. Totes reclamen justícia encara, vint-i-cinc anys després. Totes reclamen que s’escolti la seva veu. I se senten menystingudes. Les dones amb qui hem parlat s’imaginaven una vida futura que mai han tingut perquè va començar una guerra. Finalista als Premis MAX 2021 a la millor dramatúrgia. Anna Maria Ricart Codina, Premi a la Millor Dramatúrgia dels Premis de la Crítica 2021
Direcció: Joan Arqué; Interpretació: Ariadna Gil, Montse Esteve, Òscar Muñoz, Magda Puig, Judit Farrés, Pep Pascual i Erol Ileri; Producció: Col·lectiu Cultura i Conflicte; Durada: 100min
Tens por? Li vam preguntar. I ella, a qui estàvem gravant al bosc que rodeja casa seva, ens va dir: “Tinc la sensació que encara hi ha algú aquí dins.”
La Nevenka és una de les dones amb qui hem parlat. És croata i va ser violada per un militar serbi. Però també hi ha la Milica, una dona sèrbia violada per militars croates. O la Meliha, una dona musulmana que...
No importa el bàndol on les va col·locar la guerra, no importa el seu origen o la seva religió; a la guerra de Bòsnia moltes dones van ser violades per militars de les tropes “enemigues”. Tots van utilitzar el cos de les dones com a arma de guerra.
I potser sí que el 1995 es van abaixar les armes i ara ja no apunten ningú, però la guerra, almenys per a elles, no ha acabat. La guerra continua present en els seus cossos, en els seus fills, en la seva vida quotidiana... i també en la falta de justícia. Totes reclamen justícia encara, vint-i-cinc anys després.
Totes reclamen que s’escolti la seva veu. I se senten menystingudes.
Les dones amb qui hem parlat s’imaginaven una vida futura que mai han tingut perquè va començar una guerra.
Finalista als Premis MAX 2021 a la millor dramatúrgia. Anna Maria Ricart Codina, Premi a la Millor Dramatúrgia dels Premis de la Crítica 2021